viernes, 5 de marzo de 2010

INTRODUCCIÓ



El cos humà es cobreix d’uns 650 musculs d’acció voluntaria.


Tal riquesa muscular permet disposar de mils de moviments. Hi han musculs plans com el recte de l’abdomen. Alguns musculs son molt grans, com el dorsal en l’espatlla, mentre altres molt potents com el quadricep en el musle.


A més els musculs serveixen com a protecció als órgans interns així com de donar forma al organisme i expresivitat al rostre.


Els musculs estriats son roijos, tenen una contracció rápida i voluntaria i s’inserten en els ossos a través d’un tendó, per exemple, els de la masticació.


Al contraure el muscul, s’acursa i estira l’òs. I podem dir que acabat el treball, el múscul recupera la seva posició de repòs.

El sistema muscular permet que l'esquelet es mogui, mantingui la seva estabilitat i la seva forma en el cos.



DEFINICIÓ

Els musculs son conjunts de célules allargades anomenades fibres.

Están colocades de tal manera que están localitzats en unes vaines conjuntives que es prolonguen formant els tendons.

La seva forma es variable i la mes típica, es el de forma gruixuda en el centre i fins en els extrems.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DELS MÚSCULS



- Son blans.


- Poden deformar-se.


- Poden contrau-res.


La seva missió essencial es moure les diverses parts del cos soportant el pes als ossos.


Els musculs llisos son blancs i tenen contracció lenta e involuntaria. Es troben per exemple, recobrint el conducte digestiu o els vassos sanguínis (arteries i venes). El muscul cardiac es un cas especial, es trata d’un muscul estriat, de contracció involuntaria.

CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS

TIPUS :

- MÚSCULS DEL CAP
- MÚSCULS DEL COLL
- MÚSCULS DEL TÓRAX I ABDOMEN
- MÚSCULS DE L'ESPATLLA
- MÚSCULS DE LES EXTREMITATS SUPERIORS
- MÚSCULS DE LES EXTREMITATS INFERIORS
- MÚSCULS DE LES CAMES
- MÚSCULS DEL PEU

MÚSCULS DEL CAP

Els músculs del cap són de petita dimensió i existeixen dos grups, els de masticació i els de mímica.





- Músculs de la masticació


Permeten mastegar els aliments al aproximar la mandíbula al maxilar superior. Son curts, amples i els més significatius son el temporal (elevar el maxilar inferior) i el maseter (elevar el maxilar inferior i permet tensar les dents).





- Músculs de la mímica

Es localitzen específicament a la cara, i permeten desenvolupar els gestos. Son plans, prims i es conecten amb la pell. Els mes importants son: el frontal (arruga el front i eleva les celles), orbicular dels párpells (obre i tanca els párpells), el dilatador de les ales del nas (permet el moviment de les ales nasals), el orbicular dels llabis (moviment dels llabis).

MÚSCULS DEL COLL

Els músculs del coll son numerosos, grossos i resistents, permitin la movilitat del cap i la rigidesa de la postura recta. Entre ells, trobem els seguents grups:






- Músculs laterals del coll


Situats als dos costats del coll, de forma simètrica. Un dels mes importants es el esternocliedomastoideo, que flexiona el coll i gira el cap.




- Músculs hioides


S’anomenen així per estar en la regió del ossos hioides (gola), i permeten baixar i pujar aquest os i baixar la faringe i la mandíbula. Entre ells están el milohioideo, el estilohioideo i el esternohioideo.



- Músculs de la nuca


Es troben a la part posterior del coll. Aquí tenim el espleni, que permet extendre els moviments del cap i el coll respectivament.

MÚSCULS DEL TÓRAX I ABDOMEN

Els principals músculs del tórax son els pectorals (major i menor), els intercostals (interns i externs) i els serrats anteriors.



- Músculs pectorals major i menor


El primer está situat entre la línia mitjana del tórax i l’axila, la seva funció es aproximar el braç al tronc. El pectoral menor es el mes profund i va desde les primeres costelles fins l’òs escápula i la seva funció es permetre la tracció d’aquest os.




- Músculs intercostals externs e interns


Aquests uneixen les costelles entre sí i amb l’os esternón. En el cas de les intercostals externs, aquests eleven les costelles i ajuden en l’inspiració (inhalar aire) i els intercostals interns baixen les costelles i faciliten l’espiració (expelar l'aire).








- Músculs serrats anteriors


Es situen en les parets laterals del tórax i uneixen les nou primeres costelles amb l’escápula, això permet que se mogui l’espatlla.


Cal destacar que entre la cavitat torácica i l’abdominal, en l’interior del organisme, existeix un múscul conegut com diafragma. Aquest es contrau quan inspirem aire, despalçant les costelles fins dalt i augmentant el volum de la caixa torácica.


En l’abdomen i trobem varis músculs importants: els oblicus (extern e intern), el recte i el transvers.


- Músculs oblicus extern e intern


Neixen en les costelles i acaben en els ossos de la cadera. El múscul oblicu extern permet la tensió de l’abdomen i l’inclinació de la columna. L’oblicu intern permet tensar la paret abdominal i realitzar la flexió i rotació de la columna.



- Múscul recte de l’abdomen


Recobreix la zona del ventre i s’ubica desde les costelles al pubis. Serveix per a flexionar el tronc fins davant i favoreixen l’espiració.


- Múscul transvers de l’abdomen


Es el mes profund i ocupa la cara interna del abdomen. La seva contracció desencadena un augment de la presió en la cavitat abdominal contribuin així a l’espiració, la digestió, la micció, etc.